Tlefonia mobil
El telèfon mòbil (també anomenat telèfon cel·lular) és un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat per a comunicacions mòbils de veu i dades. Funciona sobre una xarxa d'estacions base especialitzades distribuïda pel territori, conegudes com a cel·les. A més de la funció de veu estàndard d'un telèfon, els mòbils actuals poden suportar molts serveis addicionals i accessoris, com els SMS per a missatges de text, correu electrònic, commutació de paquets per a l'accés a Internet, jocs, bluetooth, infrarojos (IrDA), càmera amb gravador de vídeo, i MMS per enviar missatges amb fotos i vídeo. La majoria dels telèfons mòbils es connecten a una xarxa d'estacions base (cel·les), que al seu temps estan interconnectades amb la xarxa telefònica commutada (amb l'excepció de telèfons mòbils per satèl·lit).
Primera generació
La 1G de la telefonia mòbil va fer la seva aparició en 1979 i es va caracteritzar per ser analògica i estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals era molt baixa, tenien baixa velocitat (2400 bauds). Quant a la transferència entre cel·les, era molt imprecisa ja que comptaven amb una baixa capacitat i, a més, la seguretat no existia. La tecnologia predominant d'aquesta generació és AMPS (Advanced Mobile Phone System).
Sgona generació
La 2G va arribar fins a 1990 i a diferència de la primera, es va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza protocols de codificació més sofisticats i s'empra en els sistemes de telefonia cel·lular actuals. Les tecnologies predominants són: GSM (Global System Mobile Communications) utilitzat a Europa i PDC (Personal Digital Communications), utilitzat a Japó.
Els protocols emprats en els sistemes 2G suporten velocitats d'informació més altes per veu, però limitats en comunicació de dades. Es poden oferir serveis auxiliars, com dades, fax i SMS (Short Message Service). La majoria dels protocols de 2G ofereixen diferents nivells d’encriptació.
Els protocols emprats en els sistemes 2G suporten velocitats d'informació més altes per veu, però limitats en comunicació de dades. Es poden oferir serveis auxiliars, com dades, fax i SMS (Short Message Service). La majoria dels protocols de 2G ofereixen diferents nivells d’encriptació.
Generació 2.5
Molts dels proveïdors de serveis de telecomunicacions es mogueren a les xarxes 2.5G abans d'entrar massivament a la 3g (a diferència de Japó). La tecnologia 2.5G és més ràpida que la 2g, i molt més econòmica que actualitzar a 3G. La generació 2.5G ofereix característiques esteses, ja que compta amb més capacitats addicionals que els sistemes 2G, com GPRS (General Packet Ràdio System), etc.
Tercera generació
La 3G es caracteritza per contenir a la convergència de veu i dades amb accés sense fil a Internet; en altres paraules, està feta per a aplicacions multimèdia i alts amples de banda. Els protocols emprats en els sistemes 3G suporten altes velocitats d'informació i estan enfocats per a aplicacions més enllà de la veu, com la videoconferència i accés ràpid a Internet.
Amb l'arribada de la 3g i dels últims models de telèfons cel·lulars se'ls està dotant d'una gran capacitat de processament de dades i per tant també d'un sistema operatiu complex. Això ha propiciat l'aparició dels denominats smartphones, que són una PDA amb funcions de mòbil.
Amb l'arribada de la 3g i dels últims models de telèfons cel·lulars se'ls està dotant d'una gran capacitat de processament de dades i per tant també d'un sistema operatiu complex. Això ha propiciat l'aparició dels denominats smartphones, que són una PDA amb funcions de mòbil.
Televisio
Transmissió a distància d'imatges en moviment i de sons per mitjà d'ones electromagnètiques o bé de cables. A l'emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l' exploració de la imatge. El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo, és transmès juntament amb el de so o senyal d'àudio, dins un canal determinat, mitjançant dues portadores (d'imatge i de so, respectivament) d'una freqüència molt elevada (VHF o UHF). Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s'encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats. Hi ha diversos sistemes de televisió, que responen a la seva diferent evolució segons els països.
Satèl.lit de comunicació
Un satèl.lit de comunicació (algunes vegades anomenat Comsat) és un satèl lit artificial estacionat en l'espai amb el propòsit de servir telecomunicacions utilitzant freqüències de ràdio i microones. Molts d'ells estan en òrbites geosincronizadas o geoestacionaris, encara que alguns sistemes recents utilitzen òrbites més baixes. Un satèl.lit de baixa òrbita (LEO en anglès) és un satèl lit en el qual el semieix major de la seva òrbita és menor que el d'una òrbita geostacionària.
Un satèl.lit de comunicació (algunes vegades anomenat Comsat) és un satèl lit artificial estacionat en l'espai amb el propòsit de servir telecomunicacions utilitzant freqüències de ràdio i microones. Molts d'ells estan en òrbites geosincronizadas o geoestacionaris, encara que alguns sistemes recents utilitzen òrbites més baixes. Un satèl.lit de baixa òrbita (LEO en anglès) és un satèl lit en el qual el semieix major de la seva òrbita és menor que el d'una òrbita geostacionària.
Internet del futur
En nom "Internet del Futur" s'associen un seguit de conceptes i tecnologies que abasten des de la infraestructura de xarxa, dispositius i interfícies, programari i aplicacions que compondran el que en uns anys conformarà el panorama de les Tecnologies d'Informació i Comunicacions.
Entre aquests temes, apareix la xarxa de xarxes de gran velocitat i arribant a tot arreu, mitjançant nous dispositius, amb noves formes d'interaccionar amb el món digital, accés fàcil i intel ligent als diferents tipus de continguts amb menció especial a 3D, i tot això suportat per innovadors models de negoci adaptats a aquest nou panorama.
Entre aquests temes, apareix la xarxa de xarxes de gran velocitat i arribant a tot arreu, mitjançant nous dispositius, amb noves formes d'interaccionar amb el món digital, accés fàcil i intel ligent als diferents tipus de continguts amb menció especial a 3D, i tot això suportat per innovadors models de negoci adaptats a aquest nou panorama.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)